PÒRTIC

L´any 1923, Le Courbusier escrivia: “La intel.ligència i la passió. No hi ha art sense emoció. No hi ha emoció sense passió.” El recull poètic que tenim a les mans respon exactament a la formulació del gran arquitecte. En principi, l´autora no defuig en absolut de traslladar al poema uns estats emocionals viscuts intensament. En aquest aspecte se situa, doncs, bastant lluny de l´arbitrarisme orsià de vegades tan escàs d´humanitat. Els seus versos no són, però, la crònica escarida d´unes experiències exògenes o d´uns pensaments interns que la vida estimula. Aquest és, en tot cas, un material de primera mà que l´autora no ens subministra mai verge, sinó després de ser treballat i enfornat convenientment. Si, en ocasions, la manipulació o la cuita passen desapercebudes serà merit de l´autora, que haurà sabut infondre espontaneïtat al producte. Pilar Cabot sap, és clar, que la poesia és un joc i el juga apassionadament, però serena. I amb la ment desperta. Coneix el moment d´imposar contenció al verb i el d´activar la imaginació cap a solucions més arriscades que sol matisar amb una capa fina d´ironia o esperonar, encara, amb la tralla del sarcasme, al cap i a la fi expressions d´un humor que, malgrat l´acidesa d´alguns poemes, s´endevina sempre subjacent. Suporten aquesta tasca, empresa amb el cor i l´intel.lecte, un llenguatge rigorós però fluent i un extraordinari sentit de la música –l´altra gran passió de l´autora- que confereix als poemes un so harmònic avui dia ben poc freqüent.

Armand Quintana

Pilar Cabot

I

I

INo hi ha ningú a l´andana, corgelant-se; no m´espera ningú, llevat del vent; és inhòspit el lloc i l´hora estranya.

Finestres sense murs badades al desig; mans -ales- desnuant el cànem del teu cos; èxtasi pressentit; cobdícia de pell i de conhort.

I

I

Ancorada a la meva soliud com un vaixell al port; estretament nuades, ella i jo, a desgrat dels moments gràvids d´amor (parèntesis tan breus…!) Companya singular, temible, cruel; serena, a voltes. Al capdavall, fidel.

Entre llençols amb fragàncies d´espígol l´hoste

-ben las-

oblida sil.logismes i s´aboca a la màgia immesurable i bella d´ordir els somnis més amples.

I

I

Finestres sense murs badades al desig; mans -ales- desnuant el cànem del teu cos; èxtasi pressentit; cobdícia de pell i de conhort.

De nit bridall d´estrelles, sèpals d´or fi. Turgent baga de cossos, heura i espí.

De jorn flor de balabre, veire de vi. Calfred de ge-

losia;

zèfir marí.

3

4

Cliqueu l'icona per llegir el

llibre sencer.

ESTIMO BAUDELAIRE