|
Un vent que esfulla records em porta el teu quan la tarda gronxa silencis de mar i encén anhels de distàncies. L'aigua s'adorm al sorral d'aquella platja tan clara on tots els vents de l'amor es van unir per nosaltres. |
|
Per tu el record se'm fa pell i el blaum'encènl'esperança.
Amb tu refaig els camins pel mar immens de la tarda.
|
|
Adéu, amor mariner, me'n vaig a terres llunyanes, l'aire de tots els camins sabrà la meva recança; adéu tendríssim amor, perdut quan més l'estimava, que el vent em faci tornar al port de la teva calma. |
|
Per tu el record se'm fa pell i el blaum'encènl'esperança.
Amb tu refaig els camins pel mar immens de la tarda.
|
|
|