El 1965 s’inaugurà una nova llibreria a Vic. La seva fundadora fou la Pilar Cabot, una noia valenta que volia potenciar el tarannà de la cultura catalana a la comarca en aquell temps de dictadura.

No em proposo explicar la vida de la Pilar ( ja tenim valuoses biografies dedicades a ella) però sí ,com a client de la seva llibreria, un recordatori d’aquell temps passat.

La Pilar des de ben petita estava envoltada de literatura, amb la formidable biblioteca del seu padrí, amb mils de volums. Ella llegia, asseguda al terra, sobretot autors teatrals: Iglesias, Rusiñol, Sagarra, Guimerà, Pitarra, etc. Així va comença a agafar afició per les lletres i experiència a la vida. És absurd suposar que el que llegim no és tant nostre com el que ens passa. El fet d’estar sol és ja tota una experiència.

Esperonada per el seu pare, va començar a estudiar música ( potser veient que ell no podria complir el seu destí va voler que ella complís el seu. Aquesta passió que l’acompanyà al món de la poesia i que, a poc a poc, començà a donar els primers fruits. Fou quan es va casar per primera vegada i, en aquet moment, per la seva joia i la del seu marit, que obrí la llibreria Clam intuint, potser, que el matrimoni era un destí força pobre per a una dona.

Aquell univers literari de formes i colors variats, com una capella sixtina de la nostra cultura catalana, tenia un artífex en forma de dona. La Pila va començar a publicar setmanalment, des del Clam, ressenyes i crítiques de llibres als periòdics i, al mateix temps, poemes amb més d’una revista. La seva popularitat i la del seu establiment, com un lent capvespre d’estiu, no van trigar a aparèixer.

Al llarg de la seva història, el Clam va tenir dues reformes importants: L’una, aproximadament a la meitat de la dècada dels anys setantes; l’altra, el 1982. Més gran i més espaiós va esdevenir focus de tertúlies, concerts, conferencies i exposicions. Innombrables prohoms de les lletres i música catalanes varen passar per allà, però no calia ser una eminència, (que n’hi havien) per assistir a aquelles reunions.

La Pilar s’enamorà de l’afecte que li professava l’Armand i, com al principi, i essent una dona amb idees molt clares, per el seu goig de viure i l’amor al seu segon marit, la tardor de 1985, al cap d’intensos anys, tancà la llibreria Clam. En aquells moments Vic ja disposava de més llibreries, amb incidència al llibre en català, la transició ho aplana tot, i les tertúlies es seguiren al seu pis del carrer de Gurb i, amb el temps, només uns quants nostàlgics revivim el Clam, la tant entranyable llibreria.

La Pilar hores d’ara viu a Tavèrnoles, escrivint com mai i publicant a dojo, envoltada d’animals domèstics i bosquetans, d’amics i veíns i sobretot envoltada de llibres, per ella tant íntims com les seves mans o els seus ulls, sembrant el seu entorn d’amor, poesia i història que, en essència són iguals.

Lluís Badosa

Quadres i muntatge de Lluís Badosa